Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple
Alba Clemente
Laura Aviñó
INS La Llauna
Les mutacions
Tornant pròpiament al mieloma múltiple, en aquest cà ncer les cèl·lules plasmà tiques ocupen de forma anòmala la medul·la òssia, envaint l’espai d’aquesta. La formació d’aquestes cèl·lules plasmà tiques canceroses és conseqüència de diverses mutacions nocives en el DNA. Les alteracions gèniques més rellevants en aquesta malaltia són les translocacions cromosòmiques, que són el desplaçament d’una regió d’un cromosoma a un altre.
Aquestes es donen en moments inicials de la patologia (7); la més destacada és la translocació del locus, posició concreta en el cromosoma, 14q32 de la regió variable de la cadena pesada. Les alteracions cromosòmiques primà ries es donen en els processos de modificació de DNA de les cèl·lules B, en la majoria dels casos en el canvi d’isotip. En menor freqüència, en la reordenació dels segments gènics i en la hipermutació somà tica.
Aquestes translocacions primà ries també estan relacionades amb l’expressió de oncogens (gens cel·lulars que produeixen cà ncer quan la seva funció o expressió es pertorba). Un d’aquests oncogens relacionats amb la translocació 14q32 és el CCDN1, que produeix una sobreexpressió de ciclina D1, l’activitat de la qual és necessà ria en el pas de la fase G1 a la fase S, la qual causa un descontrol en el cicle cel·lular.
Després de les translocacions primà ries, el cromosoma es desestabilitza i es poden produir translocacions secundà ries. Aquestes no tenen relació amb la maduració del limfòcit B. Una de les més importants és l’ampliació del gen MYC, que es deu a translocació 8q24, la qual desregula l’expressió del MYC. Aquest fet causa un augment de la proliferació de cèl·lules B. Tot i que les diferents translocacions estan relacionades amb diferents oncogens, s’ha proposat la teoria que diu que tots tenen la mateixa finalitat: provocar el bloqueig de la diferenciació cel·lular, la regulació de l’apoptosi i la proliferació cel·lular. En el mieloma múltiple, concretament en les cèl·lules plasmà tiques.