Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple

Els receptors del limfòcits s’anomenen immunoglobulines (Ig) i són un tipus de glicoproteïnes, és a dir, proteïnes que contenen glúcids, amb estructura globular. Es troben presents en el plasma sanguini i altres líquids biològics, com la saliva i les llàgrimes. En el cos humà tenen una vida d’unes quantes setmanes. La seva funció és reconèixer els antígens (molècules estranyes) i formar amb aquests un complex determinat que facilita la destrucció de l’antigen per part del glòbuls blancs. Les immunoglobulines també poden neutralitzar l’antigen, unint-se als receptors d’aquest.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les immunoglobulines G (IgG) són les molècules típiques d’anticòs, com els diferents tipus són molt similars s’utilitza les IgG per explicar-les totes. L’estructura bàsica d’aquestes està formada per dues cadenes polipeptídiques, cada una d’elles formades per dues cadenes: la pesada (50kDa) i la lleugera (25kDa); per tant, cada IgG té dues cadenes pesades i dues de lleugeres. Tan les cadenes lleugeres com les pesades són idèntiques entre si. Les dues cadenes polipeptídiques estan unides per ponts de disulfur.

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha dos tipus de cadenes lleugeres, però no suposen cap diferència funcional en l’anticòs; en canvi, en les cadenes pesades és troben 5 tipus, o isotips, que defineixen la classe d’immunoglobulina. Aquests tipus són: les immunoglobulines G (IgG), les immunoglobulines M (IgM), les immunoglobulines D (IgD), les immunoglobulines A (IgA) i les immunoglobulines E (IgE). En els éssers humans, dins d’aquestes classes es troben diferents subgrups: en el grup de les IgG trobem les IgG1, les IgG2, les IgG3 i les IgG4 i en el grup de les IgA es troben les IgA1 i les IgA2. 

 

Més avall s’explica les diferències dels isotips d’immunoglobulines, però abans és necessari saber què són les regions constants (C) i les regions variables (V). Les cadenes lleugeres consisteixen en dues sèries d’uns 110 aminoàcids molt similars una darrere l’altre, en canvi en les cadenes pesades de les IgG trobem quatre series d’aminoàcids. Les sèries d’aminoàcids de l’extrem del braços, tant en les cadenes lleugeres com en pesades, varien molt entre diferents immunoglobulines. Són aquestes seqüències les anomenades regió variable i la resta de la proteïna s’anomena regió constant. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La regió variable és diferent entre tots els limfòcits B, tot i que les cèl·lules mare dels limfòcits tenen 3000 gens poden generar centenars de milers de limfòcits B amb receptors proteics diferents. Això és degut a què els gens que codifiquen la regió variable de la immunoglobulina són heretats en segments gènics, cada un del qual codifica una part de la regió variable d’una de les cadenes polipeptídiques. En la primera fase del desenvolupament dels limfòcits B en la medul·la òssia té lloc en una recombinació de DNA per reordenar i formar el gen continu que codifica la regió variable sencera.

 

 

 

 

 

 

 

 

A més, tenint en compte que la quantitat de segments és alta i cada cèl·lula en recombina diferents i de diferents maneres entre elles, es pot deduir que cada limfòcit B genera gens exclusius per a cada una de la regió variable, tan de la cadena lleugera com la de la pesada de la immunoglobulina. Gràcies a això, partint d’un nombre limitat de segments gènics es pot arribar a produir un elevat nombre d’immunoglobulines.

 

També es poden dividir les IgG en diversos grups de seqüències: els braços, formats per la regió variable de les dues cadenes més una sèrie constant de cada cadena és anomenada Fab; el tronc, format per el conjunt de les dues series restants de les cadenes pesades s’anomena Fc. La regió que uneix aquests grups s’anomena regió frontissa. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estructuralment els diferents isotips tenen les següents diferències:

- El diferent número i localització dels ponts disulfur que uneixen les cadenes.

- Les IgM i IgE no tenen regió frontissa, però tenen una sèrie contant més en el tronc.

- Diferent nombre i localització dels grups de glúcids.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Funcionalment també són diferents. Tot i que la regió variable és la que pot reconèixer l’agent, la regió constant és essencial en la cooperació amb altres leucòcits.

- Es diferents Fc dels isotips són reconeguts per receptors específics dels altres leucòcits. Les Fc del les IgG1 i IgG3 són reconegudes per macròfags i neutròfils, per així fagocitar l’agent patogen amb l’anticòs.

 

 

 

 

 

 

 

 

Els Fc de les IgE són reconeguts per receptors en mastòcits, basòfils i eosinòfils activats, d’aquesta forma les cèl·lules responen mitjançant l’alliberació de mediadors inflamatoris.

 

 

 

 

 

 

- Les immunoglobulines també poden unir-se a complements, conjunts de molècules que ajuden a: activar fagòcits, a la resposta inflamatòria i a la destrucció de agents patògens. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

- Gràcies a la zona Fc es transporten anticossos mitjançant un transport actiu. Són transportades a les secrecions mucoses, llàgrimes i llet (IgA), a més de la circulació fetal en la transferència d’anticossos des de la mare al fetus.

 

 

Les regions variables de les immunoglobulines tenen una diferenciació primerenca, tot i que poden variar subtilment mitjançant la hipermutació somàtica, no canvien substancialment; en canvi, la regió constant canvia a mesura que les cèl·lules B maduren i proliferen en el curs d’una resposta immunitària. La cèl·lula primer expressa IgM, per tant els primers anticossos de la resposta immunitària són sempre IgM. Després durant la resposta immunitària el limfòcit B estimulat per un limfòcit T pot provocar un canvi d’isotip i fer que el limfòcit B, tot i tenir la mateixa regió V, pugui expressar IgG, IgA o IgE. 

 

 

A més en el mieloma múltiple també es troben les proteïnes Bence Jones (BJ), aquestes són produïdes en les cèl·lules plasmàtiques canceroses i són cadenes lleugeres lliures d’immunoglobulines que es troben en sang i orina.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vegeu els següents videos on es resumeix el que s'ha explicat: