Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple

El fàrmac que s’ha utilitzat en l’estudi és la lenalidomida, sintetitzada per primera vegada al 1996 pels laboratoris Celgene a EE UU, encara que no es comença a estudiar en clínica fins al 2002, destinat a ser més eficient i menys tòxic que la talidomida. En el 2006, l’ús de la lenalidomida més dexametasona va ser aprovat per pacients que ja havien rebut un tractament de primera línia. La lenalidomida només actua de forma eficaç en el 17% dels pacients, però junt amb la dexametasona, actua en el 91% dels pacients. Biològicament el fàrmac actua diferent d’altres quimioteràpies, ja que no ataca directament la cèl·lula plasmàtica cancerosa, si no que inhibeix les relacions d’aquesta amb les cèl·lules del seu entorn; a més, modifica la resposta immunològica del cos potenciant l’acció de les limfòcits T i de les cèl·lules natural killers. El medicament que conté la lenalidomida s’anomena “Revlimid”. Com totes les quimioteràpies, es tracten  els pacients en cicles, espai de temps entre descans i descans de quimioteràpia. En el cas del Revlimid, els cicles duren 21 dies de tractament diari en comprimits. Després d’un descans de 7 dies es repeteix el cicle. 

 

 

 

 

 

El seguiment del tractament és fa mitjançant un proteïnograma sanguini. Un proteïnograma és un gràfic on es mostra la quantitat de proteïnes en sang. Per aconseguir-lo és fa la tècnica de l’electroforesi. Aquesta serveix per separar diferents molècules en funció de la mida i de la càrrega utilitzant un gel i un camp elèctric. Les proteïnes del sèrum queden distribuïdes de la següent forma: 

 

 

 

 

 

D’aquesta imatge se’n dedueix el següent gràfic: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En qualsevol pacient sa es pot observar el mateix model: un pic alt d’albúmines, dos pics més petits que corresponen a les alfa-1 i alfa-2 globulines, dos més que corresponen a les beta-1 i beta-2 globulines i finalment un pic baix i ample que correspon a les gammaglobulines. És en aquest últim grup on es troben les immunoglobulines. En els pacients amb mieloma múltiple presenten un pic molt alt d’un determinat tipus de immunoglobulina com es pot veure en el següent gràfic: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest gràfic es una representació de la imatge següent feta a una electroforesi d’un pacient: 

 

 

 

 

 

Aquest pic i banda anòmals permeten quantificar i valorar el grau d’activitat del mieloma múltiple, ja que com major és vol dir que s’està produint un major nombre de cèl·lules plasmàtics canceroses i quan aquest pic anormal es redueix és degut a què hi ha menys quantitat de cèl·lules canceroses actives.