Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple
Alba Clemente
Laura Aviñó
INS La Llauna
Anà lisi del control mèdic
Cerca d’un patró per identificar durant els primers cicles del tractament els que responen favorablement
A partir dels resultats convertits en termes relatius, mostrats en el següent grà fic, s’ha observat que els pacients del grup C (color verd al grà fic) responen rà pidament al primer cicle. Entre el primer cicle i el segon passa del 100% de quantitat d’immunoglobulina en valors relatius a menys d’un 35% i segueix baixant.
Comprovació del patró amb el Test exacte de Fisher
Hi ha altres pacients que segueixen el mateix patró, aixà que comprovar el grau de significança que té el patró respecte l’evolució que tenen els pacients del grup C s’ha fet el Test exacte de Fisher amb la taula següent:
Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que aquest patró és significatiu, ja que el valor resultant és 0,00018; per tant, es pot afirmar que aquest factor sà influeix en l’evolució clÃnica del pacient. Això pot ser degut a què les possibles diferències en el DNA causades per mutacions en les cèl·lules plasmà tiques canceroses facin que els pacients tinguin diferents respostes; com hem vist, aquestes es poden diferenciar des dels primers cicles de tractament.
Tot i això, aquest estudi té limitacions: els pacients que no recauen i els que triguen molt en fer-ho no són tan fà cils de diferenciar, ja que pot ser que els que no recauen acabin recaient però tinguin un seguiment curt, i que els recauen ho facin perquè s'ha interromput el tractament i que si haguessin seguit amb ell no haguessin recaigut. A causa d'això, s'ha fet una nova prova estadÃstica amb el test exacte de Fisher agrupant els que no recauen amb els que triguen molt en fer-ho.
Efectuant aquest test de Fisher ens ha donat el valor resultant de 0.032; encara que és significatiu, és lògic que ho sigui menys que el primer perquè se sap segur que en l’agrupament dels grup B i C hi ha pacients que sà recauen. Això confirma l’existència d’un parà metre que influeix en l’evolució clÃnica dels pacients. Com hem dit abans possiblement aquest parà metre són les diferencies en el DNA fruit de les diferents mutacions de les cèl·lules canceroses.