Els limfòcits B

Els limfòcits B són la base de la resposta immunitària adaptativa. Aquest tipus de cèl·lules, a diferència dels altres leucòcits, no tenen receptors diversos per reconèixer molècules d’agents estranys infecciosos, sinó que cada limfòcit només té un tipus de receptor específic per a un únic tipus de substància.

Els limfòcits B es generen durant tota la vida en ambients especialitzats, primerament en la medul·la òssia i després en els fol·licles limfoides, situats en els ganglis limfàtics, tot i que també circulen per la perifèria. El procés de maduració (vegeu figura 5) a partir de les cèl·lules mare va marcat per un procés excepcional anomenat recombinació genètica somàtica, en el qual es recombinen els segments gènics dels gens de les immunoglobulines, per així obtenir milers de receptors diferents cadascun exclusiu de cada limfòcit B individual. Després d’això, si la cèl·lula no ha expressat una immunoglobulina completa mor; en canvi, si n’ha expressat està preparada per passar al procés de deleció basat en la unió del antigen al seu receptor.

Les cèl·lules autorreactives, les que reaccionen amb el propi cos, són eliminades en un procés anomenat deleció clonal, tot i que algunes poden evitar la mort amb una nova recombinació gènica. Les cèl·lules que reaccionen a substàncies pròpies solubles es converteixen en anèrgiques, aquestes no seran acceptades en fol·licles limfoides i moriren al cap de pocs dies. Tot i això, encara que no siguin autorreactives hi ha gran competència per entrar al fol·licle limfoide i només una petita quantitat de cèl·lules B immadures hi podran entrar i sobreviure. Les que ho fan passen a ser cèl·lules naïve, en les quals hi ha hagut un procés alternatiu que dóna lloc a que la cèl·lula pugui coexpressar IgM i IgD.

Les cèl·lules naïve recirculen a través dels òrgans limfoides fins a interactuar amb l’agent estrany i amb les cèl·lules T cooperadora específiques. En aquest moment les cèl·lules s’activen, paren de circular, canvien de mida, canvien la forma del seu nucli i produeixen unes proteïnes molt similars a al receptor o complex de reconeixement d’un antigen (BCR) però lliures, els limfòcits B han passat a ser limfoblasts. Llavors es divideixen durant uns cinc dies en l’anomenada expansió clonal, la cèl·lula fa còpies exactes de si mateixa. Aquí els limfòcits B proliferen activament i pateixen la hipermutació somàtica, procés pel qual la cèl·lula introdueix mutacions puntuals a les regions variables dels gens reordenats de les cadenes pesada i lleugera, per tant dóna lloc a immunoglobulines mutants en la superfície del limfòcit B. Algunes d’aquestes molècules mutants s’uneixen a l’antigen millor que la immunoglobulina original.

Les cèl·lules que expressen les millors immunoglobulines són seleccionades de forma preferencial per a diferenciar-se en plasmàtiques. Les cèl·lules plasmàtiques s’instal·laran a la medul·la òssia i mentrestant secretaran la seva corresponent immunoglobulina. Les cèl·lules no seleccionades es convertiran en cèl·lules B de memòria, sobreviuran fins i tot dècades, per garantir una resposta efectiva en possibles noves infeccions d’aquell mateix antigen. Per tal que un limfòcit B s’activi completament es necessita que hi interactuïn amb limfòcits T4.