Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple
Alba Clemente
Laura Aviñó
INS La Llauna
Introducció al mieloma múltiple
El cà ncer és una de les malalties més conegudes i mortÃferes del segle actual. Consisteix en el creixement descontrolat d’un cert tipus de cèl·lula formant aixà un teixit anomenat neoplà sia. Això es deu a què aquestes cèl·lules han perdut la capacitat de tenir un control del cicle cel·lular normal i, per tant, no pateixen apoptosi (la mort cel·lular) quan haurien, i es divideixen creant-ne de noves. Dins l’à mbit del cà ncer hi ha una branca anomenada neoplà sies hematològiques, no tan coneguda per la població. Aquest grup està format per un conjunt de malalties malignes que afecten a la sang, la medul·la òssia i el sistema limfà tic, per això tot i ser cà ncers normalment són tractats per hematòlegs (especialistes mèdics en l’à mbit de la sang), no per oncòlegs. Les neoplà sies hematològiques més freqüents són el Limfoma de Hodgkin, la Leucèmia Limfà tica Crònica, el Limfoma B de cèl·lules grans, el Limfoma fol·licular i el mieloma múltiple.
Aquest últim, la malaltia en la qual s’enfoca el nostre estudi, representa un 1% de tots els cà ncers i aproximadament el 10% de les neoplà sies hematològiques. Té una incidència d’uns 4-5 nous casos per cada 100.000 habitants i any. A Espanya, actualment existeixen uns 12.000 casos diagnosticats de mieloma múltiple. Aquest cà ncer és produït per la degeneració maligna de les cèl·lules plasmà tiques situades en la medul·la òssia, teixit que es troba dins dels ossos llargs, l’estern, les costelles, les vertebres, la pelvis, el crani i la cintura escapular; és per això que el mieloma múltiple afecta a diverses parts del organisme.
Per entendre el mieloma múltiple, la seva simptomatologia i com és diagnosticat s’ha de conèixer prèviament la sang, com i on es forma i la funció i maduració de les cèl·lules plasmà tiques.