Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple

La sang és la substància líquida de color vermellós que ocupa l’interior de l’aparell cardiovascular. La seva funció és transportar oxigen i nutrients a tots els teixits, recollir toxines i traslladar-les als respectius òrgans per eliminar-les.

 

El volum de sang en el cos humà varia segons les característiques de cada persona, com poden ser l’edat, el sexe  i/o la seva complexió física. Per exemple, en l’home el volum de la sang correspon a uns 70mL/kg; en canvi, en la dona és d’uns 60mL/kg. Generalment una persona adulta té uns 4 - 5 L de sang. Té una consistència viscosa, ja que es composa d’una part líquida, el plasma, i d’una part sòlida, formada per diferents elements cel·lulars. Aproximadament la part sòlida constitueix el 45% de la sang i la resta és el plasma. Aquest és un líquid translúcid de color groguenc format per aigua i diferents substàncies dissoltes. Conté sucres, ions -com l’ió sodi, l’ió potassi o l’ió clorur-, minerals -com el ferro o el calci-, greixos i altres substàncies proteiques anomenades proteïnes plasmàtiques.

 

Aquestes proteïnes són el principal component del plasma. Podem trobar uns 75g per litre de sang. Aquestes proteïnes intervenen en diferents processos com per exemple en la coagulació de la sang (factors de coagulació), en el transport de substàncies (per exemple la transferrina) i en  la defensa contra infeccions. Les més importants són l’albúmina i les globulines. Gairebé totes es formen al fetge, l’única excepció són les immunoglobulines que són produïdes pels limfòcits B.

 

Les immunoglobulines seran explicades amb profunditat, ja que són de gran importància en el mieloma múltiple i es necessita conèixer els limfòcits B per tal d’entendre-ho.

 

Els components cel·lulars de la sang es formen en la medul·la òssia. El procés de formació de les cèl·lules sanguínies s’anomena hematopoesi i comença amb els hemocitoblasts, també anomenades cèl·lules mare hematopoètiques pluripotents. Els hemocitoblasts es divideixen donant lloc a diferents cèl·lules: cèl·lules progenitores mieloide comú, cèl·lules progenitores limfoide comú i, per a poder seguir amb el mateix procés, altres hemocitoblasts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tal com mostra l’esquema anterior, les cèl·lules sanguínies es divideixen en dos grans grups:

 

La primera s’anomena branca mieloide, la cèl·lula progenitora de la qual és la mieloide comú i que es diferencia en altres subtipus:

• Els megacariòcits, que més formaran plaquetes.

• Els eritròcits.

• Els mastòcits.

• Els mieloblasts, que encara es sotmetran a un altre procés de diferenciació cel·lular per formar cèl·lules mieloides més madures (mielopoesi):

  • Basòfils.

  • Neutròfils.

  • Eosinòfils.

  • Monòcits, que podran transformar-se en macròfags i cèl·lules dendrítiques

 

La segona branca s’anomena limfoide, la cèl·lula progenitora de la qual és la limfoide comú, aquesta es diferencia en altres subtipus:

• Cèl·lules natural killers.

• Limfòcits T.

• Limfòcits B, que podran diferenciar-se en:

• Cèl·lules B de memòria.

• Cèl·lules plasmàtiques.

 

Tal com hem dit anteriorment el mieloma múltiple està causat per una ocupació anòmala de cèl·lules plasmàtiques a la medul·la òssia. Aquestes s’han diferenciat a partir dels limfòcits B.