Predicció de la resposta al tractament amb lenalidomida en el mieloma múltiple

L’objectiu d’aquest anàlisi és poder determinar si hi ha dependència i el grau d’aquesta entre els factors previs al tractament (sexe, edat, isotip de les immunoglobulines que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses, l’estadi DS, l’estadi ISS i el número de línia) i l’evolució clínica del pacient. Per comprovar-ho s’ha utilitzat un test estadístic. Si el resultat d’aquest és que sí hi ha significança, el factor estudiat influirà en l’evolució clínica del pacient; en canvi, si el test té com a resultat que no hi ha significança, el factor no influirà en l’evolució clínica del pacient.

 

Conversió dels valors absoluts de la quantitat de immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses a valors relatius

 

Per poder comparar les evolucions clíniques dels pacients s’ha convertit els valors absoluts de cada cicle a valors relatius, on el valor de quantitat d’immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses en el primer cicle és de 100 i els valors dels cicles següents s’han obtingut calculant els percentatge de quantitat d’immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses respecte el cicle 1.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Determinació d’una classificació de les evolucions dels pacients

 

Per estudiar l’evolució dels pacients tractats amb Lenalidomida s’ha fet una classificació  segons la quantitat de cicles que triga el pacient en recaure. El pacient recau si el tractament deixa de funcionar, és a dir, si el percentatge de la quantitat d’immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses en sang augmenta respecte els cicles anteriors del pacient.

 

Els grups fets han estat els següents:

 

Grup A

Són pacients que no responen favorablement al tractament. Tot i que en alguns pacients el percentatge de la quantitat d’immunoglobulina produïda per les cèl·lules plasmàtiques canceroses disminueix dràsticament entre el primer i el segon cicle i això fa que al principi es pensi que el tractament serà efectiu, no serà així perquè la quantitat d’immunoglobulina torna a pujar ràpidament. És per això que és el grup de pacients en què s’estan menys temps fent aquest tractament; com es pot veure en el següent gràfic, els pacients d’aquest grup que s’estan més temps tractant-se tan sols realitzen set cicles.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Grup B

Són pacients amb una resposta lenta però de durada de tractament llarga. El mínim de cicles tractats és de 16 cicles. Tot i que s’hi estiguin tractant més d’un any, o fins i tot hi ha que s’hi estan més de dos anys, acaben recaient.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Grup C

Són pacients amb la millor resposta possible. Responen ràpid al tractament, des dels primers cicles la quantitat d’immunoglobulina produïda per les cèl·lules plasmàtiques canceroses disminueix dràsticament i no recauen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Grup D

Són pacients amb una resposta normal. No responen de manera molt evident al principi del tractament però continuen tractant-se fins que recauen, és a dir, el percentatge de la quantitat d’immunoglobulina produïda per les cèl·lules canceroses torna a pujar respecte els cicles anteriors. El tractament dels pacients d’aquest grup dura entre vuit i catorze cicles.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anàlisi de la possible dependència entre els factors previs i l’evolució del pacient

 

Ja que l’estudi té una quantitat reduïda de mostra s’ha fet l’anàlisi estadística amb la prova del test exacte de Fisher. Si el valor resultant és superior a 0.05 vol dir que no hi ha significança, si és inferior sí n’hi ha. 

L’inconvenient d’aquest test és que només es pot calcular amb taules de valors 2x2. Per fer-les s’ha agrupat els grups de resposta A, B i D, en oposició als del grup C. Aquesta agrupació s’ha fet així perquè el grup C és el que realment interessa per fer l’estudi, ja que és en els que els pacients responen millor, és a dir, la resposta és la més ràpida i eficaç.

 

 

 

El sexe

La taula obtinguda ha estat la següent:

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que el sexe no és significant, ja que el valor resultant és 0.44; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient. Això potser perquè les parts anatòmiques diferents entre homes i dones no tenen cap relació amb la zona on actua la lenalidomida, és a dir, no hi ha cap diferència entre les cèl·lules plasmàtiques canceroses i l’acció del fàrmac en els dos sexes.

 

L’edat

La taula obtinguda ha estat la següent:

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que l’edat no és significant, ja que el valor resultant és 1; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient. Tot i què a mesura que augmenta l’edat el sistema immunològic humà disminueix d’eficiència, no influeix en l’evolució clínica. Això pot ser degut a l’efecte potenciador del sistema immunològic de la lenalidomida, que estimula l’acció de limfòcits T i de cèl·lules natural killers.

 

L’isotip de la immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses

S’ha agrupat els tipus d’isotip IgM, IgA i BJ, en oposició al tipus IgG el qual és el més comú; a més, també l’IgG suposa més del 50% de la nostra mostra. La taula obtinguda ha estat la següent:

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que l’isotip de la immunoglobulina que produeixen les cèl·lules plasmàtiques canceroses no és significatiu, ja que el valor resultant és 0.44; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient, possiblement perquè la lenalidomida no té cap acció enfront les immunoglobulines en si, o sigui, la lenalidomida no actua contra un tipus d’immunoglobulina específic.

 

L’estadi DS

S’ha agrupat els pacients en estadi 10, 20 i 21, en oposició dels pacients en estadi 30 i 31. S’ha agrupat d’aquesta manera perquè és més lògic ajuntar els pacients amb condicions físiques causades per la malaltia semblants.

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que l’estadi DS no és significatiu, ja que el valor resultant és 0.64; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient. Possiblement perquè si el pacient està fent el tractament és molt probable que s’estabilitzi i les seves condicions físiques millorin.

 

L’estadi ISS

S’ha agrupat els pacients en estadi 1 i 2, en oposició als pacients en estadi 3 per la mateixa raó que en l’estadi DS.

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que l’estadi ISS no és significant, ja que el valor resultant és 1; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient. Pot ser degut a la mateixa raó que en l’estadi DS.

 

El número de línia

S’ha agrupat els pacients en què la lenalidomida és el tractament número 1, 3 i 4, en oposició als pacients on els que la lenalidomida és el tractament número 2 (perquè és el número de línia més repetit en la mostra).

 

 

 

 

Efectuant el test exacte de Fisher s’ha obtingut que el número de línia no és significatiu, ja que el valor resultant és 1; per tant, es pot afirmar que aquest factor no influeix en l’evolució clínica del pacient. Possiblement aquest resultat és degut al fet que la lenalidomida no ataca directament la cèl·lula, això fa que perdi importància que les cèl·lules plasmàtiques hagin resistit a altres tractaments o no.