Els símptomes

Les conseqüències d’això, que es presenten en la majoria dels pacients són:

La insuficiència renal, que afecta a un 75% dels malalts, causada pel dipòsit de la immunoglobulina secretada per les cèl·lules plasmàtiques canceroses en el ronyó.
L’aparició d’infeccions causades per alteracions del sistema immunitari com la reducció de la quantitat de cèl·lules plasmàtiques sanes en la medul·la òssia i la conseqüent producció inferior a valors normals d’altres immunoglobulines.
La hipercalcèmia causada per l’impediment de l’entrada del calci als ossos què es queda a la perifèria, ja que la medul·la està ocupada per les cèl·lules mutades.
L’anèmia, que afecta a dos terços dels pacients, és causada per:
- L’ocupació de la medul·la per part de les cèl·lules mutades que impedeix la producció d’eritròcits.
- L’afectació renal redueix la producció d’EPO (hormona que estimula la formació de d’eritròcits).

Dolor ossi produït per les lesions òssies causades per la invasió anormal de les cèl·lules plasmàtiques mutades en la medul·la òssia.

Els símptomes i fets que fan que l’hematòleg diagnostiqui mieloma múltiple són els mostrats en la següent imatge.

Tot i això, hi ha altres estadis de malaltia com la gammapatia monoclonal de significat incert (GMSI), que és present al 3% de la població sana de més de 50 anys, en què el pacient sí té presència de la immunoglobulina en el sèrum o en la orina però les cèl·lules plasmàtiques són encara pre-malignes. Hi ha l’evidència que tots el pacients de mieloma múltiple han passat una fase de GMSI. També hi ha un estat anomenat mieloma múltiple quiescent (MMQ), el qual és una fase on es compleixen els requisits biològics del mieloma múltiple però el pacient no presenta els símptomes de la malaltia.